La Línia Orbital Ferroviària és un projecte clau per articular la mobilitat futura de Catalunya. El propòsit de la Línia Orbital Ferroviària és trencar la configuració radial de les infraestructures de la regió metropolitana i contribuir a la vertebració del territori català. A més de connectar-ne els extrems, la línia comunicarà les ciutats intermèdies i generarà una estructura de xarxa.
La Línia Orbital Ferroviària permetrà:
·Afavorir la connexió entre les ciutats de la segona corona metropolitana de Catalunya i minimitzar la dependència amb la ciutat de Barcelona.La Línia Orbital Ferroviària està integrada a la xarxa de Rodalies Renfe de l’àmbit de Barcelona.
Característiques tècniques:
Previsions i estadístiques de rendiment de la Línia Orbital Ferroviària:
·Hi haurà un total de 39 estacions, 23 de les quals seran noves.
Estacions de viatgers |
39 |
Noves estacions de viatgers |
18 |
Intercanviadors amb Renfe i FGC |
12 |
Longitud |
119 km |
Longitud de via nova |
68 km |
Velocitat màxima |
120 km/h |
Velocitat comercial |
60 km/h |
Temps de recorregut |
117 min |
Demanda el primer any |
8 milions de viatgers |
Demanda anual consolidada |
20 milions de viatgers |
Pressupost |
4.000 MEUR |
Avantatges de la Lína Orbital Ferroviària
El projecte de la Línia Orbital Ferroviària constitueix una important actuació per dotar d'un transport ferroviari d’altes prestacions a la RMB (Regió metropolitana de Barcelona) de Barcelona que completi i millori la xarxa actual. Els principals avantatges són:
·Gran capacitat de transport.A més d’aquests avantatges, la Línia Orbital Ferroviària presenta unes característiques específiques lligades a la seva implantació al territori com són:
·Trencarà amb la radialitat de la xarxa ferroviària de la RMB.Més transport públic, més comunitat
La Línia Orbital Ferroviària s’ha dividit en 4 trams:
·Vilanova i la Geltrú - Vilafranca del Penedès, per Sant Pere de Ribes i Canyelles.
Els tres trams que actualment funcionen i que formen part de la xarxa ferroviària estatal gestionada per ADIF són:
·Vilafranca del Penedès – Martorell, per la Granada, Lavern-Subirats, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida, que actualment és part de la branca sud de la línia R-4 de rodalies.Des del punt de vista funcional, es destaquen tres àmbits rellevants del traçat:
·El tronc principal que enllaça Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers.·Els accessos nord i sud als espais reservats per a la ubicació dels futurs tallers i cotxeres.
La Línia Orbital Ferroviària és una nova proposta d’infraestructura ferroviària pel transport de viatgers, integrada en la xarxa de Rodalies de l’Estat. Connecta les diferents ciutats de la segona corona metropolitana sense passar per la ciutat de Barcelona. Permetrà unir Vilanova i la Geltrú amb Mataró per l’interior en 120 quilòmetres de recorregut, aprofitant traçats ferroviaris existents i construint-ne de nous.
L’any 2004 el Departament de Territori i Sostenibilitat va impulsar dos projectes de gran importància per al futur de les comunicacions ferroviàries de Catalunya:
·L’Eix Transversal Ferroviari de Catalunya (ETF).Durant el 2005 i el 2006 es van realitzar nombroses consultes institucionals i reunions amb els municipis i les comarques afectades pel pas d’aquests eixos per tal de trobar una definició adequada del nou traçat.
Sota la direcció d’Ifercat, empreses d’enginyeria i algunes institucions com els instituts Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Centre d’Innovació del Transport de la Universitat Politècnica, han participat en l’estudi i la redacció dels nous plans territorials.
L’objectiu del Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per l’establiment de la Línia Orbital Ferroviària (PDU) és garantir la disponibilitat del sòl per a la construcció de la Línia Orbital Ferroviària, a través de la concreció, delimitació i regulació de les reserves necessàries.
Els seus efectes s’estenen a tot el territori que conforma la segona corona metropolitana de Barcelona:
Alt Penedès: |
Olèrdola, Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès |
El Baix Llobregat: |
Abrera, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires |
El Garraf: |
Canyelles, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltrú |
El Maresme: |
Argentona i Mataró |
El Vallès Occidental: |
Barberà del Vallès, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda i Viladecavalls |
El Vallès Oriental: |
Granollers, la Roca del Vallès, les Franqueses del Vallès, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i Vilanova del Vallès |
El PDU es troba actualment en exposició pública després de la seva aprovació inicial.