Línia Orbital
LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA: VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI METROPOLITÀ
La Línia Orbital Ferroviària és un projecte clau per articular la mobilitat futura de Catalunya. El propòsit de la Línia Orbital Ferroviària és trencar la configuració radial de les infraestructures de la regió metropolitana i contribuir a la vertebració del territori català. A més de connectar-ne els extrems, la línia comunicarà les ciutats intermèdies i generarà una estructura de xarxa.
La Línia Orbital Ferroviària permetrà:
·Afavorir la connexió entre les ciutats de la segona corona metropolitana de Catalunya i minimitzar la dependència amb la ciutat de Barcelona.·Dinamitzar l’economia, el desenvolupament urbanístic i social de les ciutats mitjanes de la perifèria barcelonesa.
·Dotar la regió metropolitana d’un nou transport públic com una alternativa vàlida a l’ús de vehicles privats.
·Descongestionar la xarxa ferroviària actual.
LA TECNOLOGIA AL SERVEI DEL TRANSPORT
La Línia Orbital Ferroviària està integrada a la xarxa de Rodalies Renfe de l’àmbit de Barcelona.
Característiques tècniques:
·La línia es planteja d’ample ibèric (1,668 m).
·Es preveu una velocitat màxima de 120 km/h i una velocitat comercial de 60 km/h (tenint en compte el temps que s’atura a les estacions).
·El temps de viatge previst del recorregut sencer és de dues hores a 60 km/h.
·El radi mínim és de 720 metres i el pendent màxim de 20 mil·lèsimes (excepcionalment s’han permès radis de fins a 250 metres i pendents màxims de 30 mil·lèsimes).
Previsions i estadístiques de rendiment de la Línia Orbital Ferroviària:
·Hi haurà un total de 39 estacions, 23 de les quals seran noves.·En l’horitzó del 2026 es preveuen 96.200 viatgers diaris, 20 milions l’any.
·El volum aproximat de població beneficiada per l’impacte d’aquesta infraestructura és de 870.000 ciutadans.
·Les reserves per a futures cotxeres ja han estat definides tant a Vilanova com a Mataró.
|
Estacions de viatgers |
39 |
|
Noves estacions de viatgers |
18 |
|
Intercanviadors amb Renfe i FGC |
12 |
|
Longitud |
119 km |
|
Longitud de via nova |
68 km |
|
Velocitat màxima |
120 km/h |
|
Velocitat comercial |
60 km/h |
|
Temps de recorregut |
117 min |
|
Demanda el primer any |
8 milions de viatgers |
|
Demanda anual consolidada |
20 milions de viatgers |
|
Pressupost |
4.000 MEUR |
Avantatges de la Lína Orbital Ferroviària
El projecte de la Línia Orbital Ferroviària constitueix una important actuació per dotar d'un transport ferroviari d’altes prestacions a la RMB (Regió metropolitana de Barcelona) de Barcelona que completi i millori la xarxa actual. Els principals avantatges són:
·Gran capacitat de transport.·Reducció de la congestió viària i les seves emissions gràcies al transvasament modal.
·Reducció generalitzada de les externalitats lligades al transport.
·Dinamització dels intercanvis socials i econòmics entre les diferents zones servides per la línia.
·Elevada fiabilitat del sistema de transport públic (no lligat a la congestió de la xarxa viària).
A més d’aquests avantatges, la Línia Orbital Ferroviària presenta unes característiques específiques lligades a la seva implantació al territori com són:
·Trencarà amb la radialitat de la xarxa ferroviària de la RMB.·Permetrà donar servei a creixements urbans previstos a la RMB i adequar l’oferta ferroviària a les noves centralitats.
·Permetrà establir vincles interns a la segona corona metropolitana actualment sense possibilitat de transport públic d’alta capacitat (Vallès – Maresme, Vallès – Baix Llobregat, Baix Penedès – Garraf).
· Augmentarà les possibilitats d’aprofitament de la xarxa gràcies a l’elevat nombre d’intercanviadors amb les línies ferroviàries existents.
Més transport públic, més comunitat
La Línia Orbital Ferroviària s’ha dividit en 4 trams:
·Vilanova i la Geltrú - Vilafranca del Penedès, per Sant Pere de Ribes i Canyelles.·Martorell – Terrassa, per Abrera i Viladecavalls.
·Sabadell – Granollers, per Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Parets del Vallès i Montmeló.
·Granollers - Mataró, per la Roca del Vallès i Argentona.
Els tres trams que actualment funcionen i que formen part de la xarxa ferroviària estatal gestionada per ADIF són:
·Vilafranca del Penedès – Martorell, per la Granada, Lavern-Subirats, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida, que actualment és part de la branca sud de la línia R-4 de rodalies.·Terrassa - Sabadell, que actualment és part de la branca nord de la línia R-4 de Rodalies ADIF.
·Mollet – Parets del Vallès, que actualment és per la part de la línia R-3 de Rodalies ADIF.
Des del punt de vista funcional, es destaquen tres àmbits rellevants del traçat:
·El tronc principal que enllaça Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers.·Els enllaços entre l’actual línia de la costa i els extrems de la Línia Orbital Ferroviària.
·Els accessos nord i sud als espais reservats per a la ubicació dels futurs tallers i cotxeres.
EL NAIXEMENT D’UN NOU MODEL TERRITORIAL: UN PROJECTE COMPARTIT
La Línia Orbital Ferroviària és una nova proposta d’infraestructura ferroviària pel transport de viatgers, integrada en la xarxa de Rodalies de l’Estat. Connecta les diferents ciutats de la segona corona metropolitana sense passar per la ciutat de Barcelona. Permetrà unir Vilanova i la Geltrú amb Mataró per l’interior en 120 quilòmetres de recorregut, aprofitant traçats ferroviaris existents i construint-ne de nous.
L’any 2004 el Departament de Territori i Sostenibilitat va impulsar dos projectes de gran importància per al futur de les comunicacions ferroviàries de Catalunya:
·L’Eix Transversal Ferroviari de Catalunya (ETF).·La Línia Orbital Ferroviària de la Regió Metropolitana de Barcelona (LOF).
Durant el 2005 i el 2006 es van realitzar nombroses consultes institucionals i reunions amb els municipis i les comarques afectades pel pas d’aquests eixos per tal de trobar una definició adequada del nou traçat.
Sota la direcció d’Ifercat, empreses d’enginyeria i algunes institucions com els instituts Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Centre d’Innovació del Transport de la Universitat Politècnica, han participat en l’estudi i la redacció dels nous plans territorials.
EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC FIXA LES RESERVES DE SÒL
L’objectiu del Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per l’establiment de la Línia Orbital Ferroviària (PDU) és garantir la disponibilitat del sòl per a la construcció de la Línia Orbital Ferroviària, a través de la concreció, delimitació i regulació de les reserves necessàries.
Els seus efectes s’estenen a tot el territori que conforma la segona corona metropolitana de Barcelona:
|
Alt Penedès: |
Olèrdola, Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès |
|
El Baix Llobregat: |
Abrera, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires |
|
El Garraf: |
Canyelles, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltrú |
|
El Maresme: |
Argentona i Mataró |
|
El Vallès Occidental: |
Barberà del Vallès, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda i Viladecavalls |
|
El Vallès Oriental: |
Granollers, la Roca del Vallès, les Franqueses del Vallès, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i Vilanova del Vallès |
El PDU es troba actualment en exposició pública després de la seva aprovació inicial.