CATALÀ / CASTELLANO / ENGLISH   
 
   
 
 
 
 
 
 

TREN TRAMVIA

Per mandat de la Generalitat de Catalunya, Ifercat estudia la creació de noves línies de tren tramvia mitjançant l’adaptació d’altres instal·lacions ferroviàries a aquest sistema.

El Tren Tramvia és un vehicle ferroviari que dins la ciutat circula com un tramvia i fora d'ella ho fa com un tren convencional. Dins de la ciutat conviu amb els vianants i amb la resta de vehicles sense interferir en el tràfic urbà habitual. Es mou a velocitats moderades (50 km/h pels carrers i 30 km/h a les cruïlles) i s’adapta als senyals semafòrics.

Fora de la ciutat, el vehicle utilitza la infraestructura ferroviària convencional: vies, electrificació, senyalització i andanes. Circula a velocitats de fins a 100 km/h i conviu amb els trens de rodalies i regionals dins la mateixa via.

Es tracta d’un sistema polivalent que permet major aprofitament de les infraestructures existents, així com un increment significatiu de l’oferta de transport públic.

Principals avantatges de la implantació del tren tramvia:

·Rendibilització de les infraestructures ferroviàries existents.
·Resolució dels problemes de congestió a les ciutats.
·Foment del desenvolupament socioeconòmic de les zones urbanes i la seva perifèria.
·Integració de les xarxes ferroviàries a les àrees urbanes sense necessitat de soterrar les infraestructures.
·Disminució del temps de viatge dels usuaris gràcies a l’enllaç directe entre zones perifèriques i el centre de les poblacions.
·Reducció dels costos de les obres vers a les del metro tradicional.


ORÍGENS DEL TREN TRAMVIA

El sistema de tren tramvia neix a la ciutat de Karlsruhe (Alemanya), amb la posada en servei, l’any 1992, d’una línia de metro lleuger que circulava pel centre urbà i que s’introduïa també a les línies ferroviàries convencionals —per on circulaven els trens de rodalies i regionals.

Posteriorment han anat sorgint altres experiències d’aquest tipus de tecnologia ferroviària a llocs com Saarbrücken, Kassel, Zwickau o Alacant.


RECONVERSIÓ D’UNA INFRAESTRUCTURA PREEXISTENT AL BAGES

L’objectiu principal d’aquest projecte és potenciar el transport públic al Bages i dotar-lo d’un servei ferroviari que estructuri la comarca i permeti millorar la mobilitat urbana a Manresa. Per això, la Direcció General del Transport Terrestre ha encarregat a Ifercat la reconversió de les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de mercaderies entre Manresa, Súria i Sallent a tren tramvia.

Actualment, atès que els serveis ferroviaris per a viatgers del Bages no s’estenen al nord de Manresa, la infraestructura de ferrocarrils existent es destina només al transport de mercaderies. Aquests trams, Manresa–Súria i Manresa–Sallent, formen part de la línia de FGC Llobregat–Bages i són utilitzats principalment per al transport de mercaderies entre les mines de sal i potassa que hi ha en aquests municipis del Bages i el port de Barcelona.

Amb un total de 25,7 km de recorregut, la infraestructura existent disposa d’una via única, d’ample mètric i sense electrificar, que discorre entre Manresa, Súria i Sallent, amb un primer tram comú fins a Sant Iscle de Bages. Els orígens d’aquestes línies es troben a la línia inaugurada el 9 d’abril de 1888, que unia les poblacions de Manresa i Olvan.

L’objectiu d’Ifercat és adaptar la línia existent a la circulació de trens tramvia. Aquesta adaptació suposa una fase prèvia d’anàlisi i valoració de factors com:

·L’estat actual de les línies i de les necessitats de millora de la superestructura.
·L’avaluació del gàlib de la línia existent per a la circulació de trens tramvia.
·La nova senyalització per la línia.
·Els accessos a les poblacions.
·La conveniència de realitzar petites variants de traçat —en tot cas, mantenint la traça original—.
·La implementació de noves estacions —baixadors tipus tramvia— sobre la línia ja existent i els perllongaments proposats.

Les reformes i actuacions previstes inclouen la construcció o millora de nombroses estacions, entre elles: Manresa Alta, Parc de l’Agulla, Sant Iscle de Bages, Lledoners, Callús, Santpedor, Súria i Sallent. El projecte contempla l’estudi de futurs perllongaments per l’interior de Manresa, així com la possibilitat d’enllaçar amb Sant Joan de Vilatorrada.

L’estudi inclourà, així mateix, una anàlisi de la demanda existent i futura d’acord amb el desenvolupament previst al Pla Director Urbanístic del Pla del Bages. S’avaluaran aspectes funcionals com la conveniència d’electrificar la línia i la proposta de serveis i de freqüències.

diseny conceptual

EL TREN TRAMVIA A LES TERRES DE LLEIDA

La línia Lleida - la Pobla de Segur

L’1 de gener de 2005 la Generalitat de Catalunya va assumir la titularitat i la gestió de la línia Lleida – la Pobla de Segur. El mateix any van començar les obres de renovació de la via en el seu tram més malmès, entre Balaguer i a la Pobla de Segur. S’iniciava així un procés d’impuls i recuperació dels serveis ferroviaris en aquesta històrica línia, anteriorment amenaçada de tancament.

Tot i que els orígens de la planificació de la línia se situen a finals del segle XIX, no va ser fins el 1907 que es va posar la primera pedra i es van iniciar les obres entre Lleida i Balaguer. Aquest primer tram de la línia, de 26 km, va ser inaugurat el 1924 després d’un llarg procés de construcció. No va ser fins el 1951 que la línia va arribar a la Pobla de Segur i va completar el traçat de 88 km des de l’estació de Lleida.

El tram inicial de la línia, comprès entre Lleida i Balaguer, és el de més demanda. El nombre de viatgers d’aquest tram ha augmentat des de la transferència de la línia a la Generalitat de Catalunya gràcies a l’increment de l’oferta i la millora de les correspondències amb Lleida. Els horaris han estat adaptats per facilitar les connexions amb els altres serveis ferroviaris.

Les estacions que conformen aquesta part del traçat són:

- Lleida Pirineus
- Alcoletge
- Vilanova de la Barca
- Térmens
- Vallfogona de Balaguer

- Balaguer

Característiques tècniques:

·Traçat de 26,10 km (travessa camps de conreu i algunes zones industrials).
·Radis de corba suaus.
·Pendents limitats (10 mm/m).
·Recorregut de 30 min.

És en aquest tram on se centra l’encàrrec a Ifercat per part de la Direcció General del Transport Terrestre del Departament de Política Territorial i Obres Publiques.

El propòsit d’Ifercat és l’adaptació de la línia existent a la circulació de trens tramvia, així com la seva inserció urbana. Això permetrà donar un servei de transport públic d’alta qualitat i freqüència.

Aquest projecte exigeix un estudi d’impacte ambiental, així com un estudi tècnic centrat en els trams ferroviaris urbans i interurbans:

·Anàlisi infraestructural de la línia i necessitat de millora de la superestructura.
·Actuacions d’adequació per la circulació de trens tramvia.
·Avaluació del gàlib de la línia existent.
·Estudi de factibilitat d’equipar la infraestructura amb un tercer carril —per permetre la circulació de material d’ample internacional—.
·Proposta de nova senyalització per la línia.
·Conveniència d’electrificació.

També es contempla l’estudi detallat de les possibilitats d’inserció i integració de la línia als nuclis urbans i l’avaluació de la implementació de noves estacions i millora de les que ja hi ha.


EL TREN TRAMVIA ENTRE L’AEROPORT I GIRONA

L’estudi que s’està duent a terme té per finalitat la connexió entre Girona, l’Aeroport de Girona i el PAET de la línia d’alta velocitat, tenint en compte tant l’aprofitament i adaptació de la infraestructura existent, concretament la línia convencional d'ADIF entre Girona i Fornells de la Selva, com la nova construcció d’un ramal que enllaci la línia convencional amb l’Aeroport de Girona i acabi al proper PAET de la línia d’alta velocitat Barcelona – frontera francesa.

Entre les tasques que s’han de realitzar destaquen la definició del model d’explotació ferroviària, l’adaptació de la infraestructura existent, l’estudi d’un nou traçat entre la línia convencional, l’aeroport i el PAET de l’AVE, l’anàlisi de la implementació de noves estacions intermèdies entre Girona i l’Aeroport de Girona, la realització de l’estudi de demanda, la proposta de serveis i l’estudi d’impacte ambiental, entre d’altres.


 
AVÍS LEGAL / MAPA WEB / LINKS D'INTERÈS /   © 2009 Infraestructures Ferroviàries de Catalunya