CATALÀ / CASTELLANO / ENGLISH   
 
   
 
 
 
 
 
 
 
 
mapa catalunya
 

L’EIX TRANSVERSAL FERROVIARI (ETF): UNA INICIATIVA CLAU PER A CATALUNYA

L’Eix Transversal Ferroviari és, en l’actualitat, el projecte d’infraestructures més emblemàtic de Catalunya. Neix com a conseqüència d’una nova concepció de la mobilitat i el model territorial del país, que contraposa la transversalitat a la centralitat.

·El tronc principal de la línia unirà:

L’Aeroport d’Alguaire, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Osona, Santa Coloma de Farners i Girona, i enllaçarà amb la línia d’alta velocitat Barcelona-frontera francesa.

·El nou ramal connectarà:

Igualada amb Martorell, i enllaçarà tant les ciutats de la Catalunya interior amb Barcelona com l’encaminament de les mercaderies del Port de Barcelona cap a Europa.

L’Eix Transversal Ferroviari es caracteritza per:

·Combinar el transport de passatgers i mercaderies.
·Potenciar la transversalitat de les comarques interiors i trencar l’actual concepció radial de la xarxa ferroviària catalana. ·Oferir una alternativa per al transport de passatgers i mercaderies amb orígens i destinacions fora del territori català.
·Construir 300 quilòmetres de línia nova.

DINAMITZACIÓ DE LA CATALUNYA INTERIOR

L’Eix Transversal Ferroviari transformarà la Catalunya interior i esdevindrà una infraestructura cabdal per a la consolidació d’aquest territori com a un dels grans eixos industrials i econòmics del país. L’ETF permetrà trencar la radialitat de la Regió Metropolitana de Barcelona i potenciar la transversalitat de les comarques interiors vinculant Lleida i Girona.

Finalitats del projecte:

·Dotar les comarques interiors d’un servei de transport de viatgers com a alternativa a l’ús de vehicles privats.
·Dinamitzar l’economia, el desenvolupament urbanístic i social de la Catalunya interior.
·Connectar les mercaderies de la Catalunya interior amb el Port de Barcelona i, en conseqüència, amb Europa i l’Estat espanyol.
·Trencar la radialitat de la xarxa ferroviària catalana.
·Descongestionar el corredor litoral.

Principals avantatges:

·Ofereix una alternativa més sostenible i eficient, competitiva al transport per carretera (tant per a viatgers com per a mercaderies).
·Permet el transvasament modal de les mercaderies gràcies a la possibilitat d’embarcar directament camions sobre plataformes ferroviàries (sistema conegut com transport mixt tren-carretera o autoroute roulante).
·Disminueix el temps de viatge notablement.
·Constitueix un sistema europeu de transport ferroviari interoperable, gràcies al disseny de noves línies de paràmetres internacionals, que permet la circulació de trens de mercaderies de gran longitud, afavoreix les economies d’escala i redueix el cost unitari de transport.
·Redueix les emissions dels cotxes i incrementa la seguretat en el transport, en particular el de mercaderies per carretera.
·Creixement de centres logístics i potenciació de les terminals portuàries, ja que permeten l’extensió del seu rerepaís i eviten infraestructures viàries sovint saturades.

NOUS TRAÇATS PER A UN TRANSPORT MÉS EFICIENT

Catalunya, la principal via d’entrada a Europa pel territori espanyol, necessita descongestionar amb urgència l’actual xarxa de transports al voltant de la ciutat de Barcelona, especialment els grans eixos viaris.

L’Eix Transversal permetrà:

·Evitar el pas de trens de mercaderies per la congestionada regió metropolitana de Barcelona, el traçat s’inicia a l’oest de Lleida i finalitza al nord de Girona.

·Contribuir a que l’exportació i importació de mercaderies cap a Europa es pugui realitzar per ferrocarril amb unes prestacions de fiabilitat, cost i terminis competitius.
·Afavorir el desenvolupament de zones d’activitats logístiques a la Catalunya interior.
·Promoure el creixement i desenvolupament del Port de Barcelona.
·Oferir una alternativa per a l’accés de mercaderies al Port de Barcelona que es resol amb el ramal d’Igualada fins a Martorell.
·Crear noves estacions per al transport de viatgers entre les estacions urbanes d’alta velocitat de Lleida i de Girona (en construcció): el Pla d’Urgell (Mollerussa), l’Urgell (Vilagrassa-Tàrrega), la Segarra (Cervera), el Bages (Manresa), Osona (Vic), l’Aeroport de Girona (la Selva) i també el Baix Llobregat (Martorell).
·Vincular ferroviàriament i en temps competitius capitals de comarca actualment no enllaçades, o connectades de forma molt eficient, com són Lleida – Tàrrega – Cervera – Igualada – Manresa – Vic – Santa Coloma de Farners i Girona.
·Ubicar grans estacions de mercaderies, especialment a les comarques del Pla d’Urgell, la Segarra i l’Anoia.

INNOVACIÓ EN LA GESTIÓ I EL DISSENY FERROVIARIS:

·L’eix es construeix sota les premisses d’amplada internacionals, està electrificat i equipat amb doble via.
·Els trens de viatgers arriben a una velocitat màxima de 250 quilòmetres per hora i els de mercaderies, a 120 quilòmetres per hora.
·Les seves característiques geomètriques es defineixen amb pendents màxims d’1,25 % en longituds importants, i de radis normals de 4.300 metres.
·El 40 % dels trams per a túnels i el 14 % per a viaductes.
·La inversió prevista per al total de l’obra és de 6.500 milions d’euros.

El traçat discorre per l’exterior de les poblacions, al voltant de les quals es preveu el desenvolupament de nous centres logístics.
S’inclouen també ramals d’entrada per al transport de passatgers a les poblacions i el desenvolupament del tren tramvia per satisfer la mobilitat local a la xarxa actual Adif-Renfe entre Manresa i Lleida.

Ample de via: UIC (1.435 mm)
Radi mínim: 4.300 m
Pendent màxim: 12,5 mm/m

Estacions de passatgers: Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, Girona

Longitud: 300 km
Longitud de túnels i viaductes: 45 %
Pressupost: 7.000 milions d’euros

Velocitat:

Normal / passatgers: 160 km/h
Màxima / passatgers: 250 km/h
Normal / mercaderies: 100 km/h
Màxima / mercaderies: 120 km/h

LA MOBILITAT AL SERVEI DEL PROGRÉS

El constant creixement de Catalunya requereix noves solucions de comunicació i, per tant, una inversió en la millora de les infraestructures de transport. El ferrocarril és l’únic mitjà amb prou capacitat per donar resposta a les necessitats de mobilitat de Catalunya, tant de viatgers com de mercaderies.

L’Eix Transversal Ferroviari és més que una via de pas al Centre i Nord d’Europa. És una infraestructura al servei de l’economia catalana que potencia tant el transport públic com el de productes entre les capitals de comarca catalanes.

Pel que fa al transport de les mercaderies, les zones d’intercanvi modal s’estableixen tenint en compte la seva connexió amb la xarxa viària del país.

Quant el transport públic, les estacions es fixen tenint en compte les àrees urbanes actuals i/o futures, així com les connexions amb altres sistemes de transport urbà o interurbà de segon nivell.


plánol eix transversal

EL NAIXEMENT D’UN NOU MODEL TERRITORIAL: UN PROJECTE COMPARTIT

L’ETF neix com a conseqüència d’una nova concepció de la mobilitat i del model territorial del país, que contraposa la transversalitat a la centralitat i el sistema de malla al de nusos.

L’any 2004 el Departament de Territori i Sostenibilitat va impulsar dos projectes de gran importància per al futur de les comunicacions ferroviàries de Catalunya. Es tractava dels primers estudis d’alternatives de traçat de l’Eix Transversal Ferroviari de Catalunya (ETF) i de la línia Orbital Ferroviària de la Regió Metropolitana de Barcelona (LOF).

Durant el 2005 i el 2006 es van refer nombroses consultes institucionals i reunions amb els municipis i les comarques afectades pel pas d’aquests eixos per tal de trobar una definició adequada del nou traçat.

Sota la direcció d’Ifercat, empreses d’enginyeria i algunes institucions com els instituts Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Centre d’Innovació del Transport de la Universitat Politècnica, han participat en l’estudi i la redacció dels nous plans territorials.


mapa catalunya

El nou model converteix l’Eix Transversal Ferroviari en un element de reequilibri territorial: una via d’intersecció directa entre les comarques que tradicionalment no han estat prou ben comunicades.

A mig i llarg termini també es preveu un augment de la demanda i, per tant, la necessitat d’una millora en la capacitat d’aquestes infraestructures. Aquesta fase tindrà lloc un cop s’hagi conclòs la construcció de la nova línia d’alta velocitat Madrid–Barcelona–frontera francesa i quan s’hagin desenvolupat les actuacions previstes a la xarxa d’ample ibèric (juntament amb les millores dels nodes dels ports de Barcelona i Tarragona i les noves estacions intermodals).


EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC I L’EIX TRANSVERSAL FERROVIARI

L’objectiu del Pla Director Urbanístic (PDU) per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per l’establiment de l’Eix Transversal Ferroviari és garantir la disponibilitat del sòl per a la construcció de l’Eix Transversal Ferroviari a través de la concreció, delimitació i regulació de les reserves que siguin necessàries.

El PDU-ETF se circumscriu a Catalunya i s’implanta a 9 comarques:
El Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Bages, Osona i la Selva.

Els termes municipals per on s’estén l’àmbit territorial del PDU són:
Abrera, els Alamús, Alguaire, Almacelles, Anglesola, Arbúcies, Argençola, Avinyó, Bell-lloc d’Urgell, Bellpuig, Brunyola, Calldetenes, Castellfollit del Boix, Castellnou de Seana, Castellolí, Cervera, Esparreguera, Espinelves, Estaràs, Folgueroles, Fondarella, Golmés, Granyanella, Gurb, els Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, Lleida, Manresa, Martorell, Mollerussa, Montmaneu, Muntanyola, Òdena, el Palau d’Anglesola, Piera, els Plans de Sió, Rubió, Sallent, Sant Antolí i Vilanova, Sant Bartomeu del Grau, Sant Esteve Sesrovires, Sant Fruitós de Bages, Sant Hilari de Sacalm, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Salvador de Guardiola, Santa Coloma de Farners, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria d’Oló, Sidamon, Sils, Tàrrega, Torregrossa, Vic, Vilagrassa, Vilanova del Camí, Vila-sana, Vilobí d’Onyar.


 
AVÍS LEGAL / MAPA WEB / LINKS D'INTERÈS /   © 2009 Infraestructures Ferroviàries de Catalunya